Suscríbete a nuestro boletín y recibe las últimas noticias y ofertas
No te pierdas nuestras Ventajas para tí
Suscríbete a nuestro boletín y recibe las últimas noticias y ofertas
Consulta los cursos gratuitos

Artículos > L’Aplicació de l’Artteràpia en casos de víctimes de violència de gènere Share

Què és l’Artteràpia?

La teràpia a través de l’art, coneguda com a Artteràpia, consisteix en l’ús de diferents disciplines artístiques amb finalitats terapèutiques. Algunes de les disciplines que s’utilitzen són el dibuix, la pintura, el collage, el teatre social, l’expressió vocal i corporal, la música o musicoteràpia, la dansa, la videoteràpia, l’escultura, la fotografia, l’escriptura creativa, el treball amb mandales, les relaxacions i visualitzacions, entre d’altres. Es basa en la idea que a través de les propostes creatives realitzades per una persona, aquesta pugui arribar a trobar el significat dels conflictes psíquics o emocionals, afavorint la seva comprensió, transformació i posterior resolució. És un treball de coneixement personal i reflexió a través de la comunicació no verbal i dels elements plàstics. És important aprendre a observar i acceptar les produccions artístiques sense emetre un judici (bonic o lleig) ja que no es demanen nocions artístiques prèvies; si no serien només tallers artístics i no és aquesta la seva finalitat. El que és realment important és el procés creatiu de la persona, i que durant la sessió aprengui a escoltar-se, a observar-se, fent un recorregut simbòlic pel seu interior. És d’aquesta manera, posant atenció en el procés i no en el resultat final, que la persona pot canalitzar i expressar els sentiments i pensaments per tal de prendre consciència de les pròpies actituds i situacions. L’artterapeuta guia i sosté el treball en tot moment i acompanya qualsevol procés de la persona per tal que aquesta pugui arribar a experimentar una evolució.

A qui es dirigeix? L’artteràpia s’aplica en àmbits diversos com ara la salut mental, presons, àmbit educatiu i d’integració social, col•lectius en risc d’exclusió social, amb famílies, nens i adolescents, gent gran, etc. L’artteràpia es dirigeix a qualsevol persona que, per exemple, vulgui millorar el seu estat anímic, enfortir l’autoestima, despertar les facultats de l’hemisferi dret del cervell i desenvolupar el seu potencial creatiu. També és una via de creixement personal per a aquelles persones que vulguin conèixer més de si mateixes i vulguin ajuda per tal de superar algun procés pel qual estiguin passant: un dol, una malaltia, una separació de parella, maltractaments psicològics i/o físics, etc. L’artteràpia en casos de víctimes de violència de gènere En casos de dones que han patit violència de gènere, l’artteràpia és molt útil ja que el que aquestes dones no poden expressar verbalment es pot expressar a través de l’art, fet que facilita, finalment, l’articulació verbal dels traumes: una barreja de sentiments, pensaments i experiències que necessiten ser sanades. Els objectius principals a treballar solen ser: potenciar la reconstrucció personal de les dones; desenvolupar una autoestima assertiva, i guanyar autonomia personal, ja que sovint han sigut menyspreades i manipulades emocionalment, fins al punt de sentir-se poc capaces de fer qualsevol cosa, amb dificultat per discernir una forma sana d’estimar, d’una que no ho és. És a dir, els maltractaments es converteixen en una rutina i, al final, resulta difícil diferenciar entre allò que està bé i allò que no ho està, el que elles volen i el que no.

Un cas real: exemple d’una sessió Com a exemple posarem el cas d’una dona americana d’uns 37 anys, mestra i activista contra el racisme i la desigualtat educativa dels joves més desafavorits a Los Angeles. Quan va venir a la meva consulta, em va explicar que, feia nou mesos, el seu segon marit, un home cubà, l’havia deixat, sense cap explicació, després d’una baralla. Portaven uns dos anys junts quan això va passar. L’home va ser-li infidel i la va maltractar verbalment i psicològicament. Tenien moltes baralles perquè, segons ella, ell volia que ella passés molt més temps a casa i no treballant, em deia que ell no compartia la seva lluita social i no li donava suport en la seva missió i la seva feina. Volia sobretot que estigués per ell, per la relació de parella i l’amenaçava amb deixar-la. Ella no va voler renunciar a la seva feina i ell la va deixar. La dona estava molt dolguda per la separació i tot i que ell ja no era l’home del qual s’havia enamorat, volia formar una família, tenir un fill… però ja veia que allò no succeiria, ja que l’havia abandonat. Em va dir que la gent l’havia avisada que ell només volia casar-s’hi pels papers, però ella no ho creia. Se sentia culpable de la ruptura i es menyspreava. En aquesta primera sessió, que va durar dues hores, li proposo començar per un exercici en què s’han de fer, en dos folis, uns gargots, deixant la mà que dibuixi lliurement sense pensar en res concret per, finalment, observar en els gargots alguna cosa que pugui dibuixar. Ella m’explica que “es un gran corazón que cae hacia abajo, hacia un ojo grande de una cabeza” i el titula “Amor arriba”. Aquest exercici l’utilitzo com a escalfament, per tal de treballar el procés d’espontaneïtat. El fet de no pensar en res, facilita que la persona no es posi a la defensiva, es deixa anar i només imagina quelcom reconeixible entre els guixots.

Li demano que dels dos folis, n’esculli un per trencar a bocins, l’altre, se’l pot quedar. Amb el que trenca (decideix trencar el que té a les mans a la imatge) és important que observi com se sent: si li costa trencar el dibuix, acomiadar-se de la seva creació o no. Això és un paral•lelisme amb la vida real, observar com se sent davant el fet d’alguna cosa que es trenca (com la parella, i re-crear el procés de creació-destrucció-creació com el cicle natural de la vida). A continuació li demano que aprofiti els trossos que vulgui per fer-ne un collage. És a dir, està practicant el fet de la reconstrucció, construir des d’alguna cosa que ja està trencada, però de la qual pot sorgir alguna cosa nova. Un cop fet el collage, li demano que li posi un títol, i ho fa: “Gotas de Helado”. Li demano que darrere del collage faci un breu escrit-poesia del que aquest collage significa per a ella, d’allò que li transmet… també li demano que li posi un títol. Escriu el següent:

Ella el llegeix per compartir amb mi la seva creació i es posa a plorar. Uns minuts de silenci van acompanyats per part meva d’un “tranquila, llora, no pasa nada, puedes dejarte expresar y sentir, es bueno para que puedas sanar tus emociones”. Diu que és realment el que ella ha viscut i està vivint ara, i m’explica què significa l’escrit per a ella. La primera estrofa fa referència al fet que el seu somni de tenir família amb ell s’ha fet trossos, és un somni trencat. La segona part de l’escrit, fa referència a com se sent ella ara, totalment sola, com en una illa, quan diu “las mujeres son como islas a veces”, i amb “cuando están fuertes” es refereix al fet que quan saben el que volen, les dones sovint es queden soles. Aquesta és la seva veritat, la seva interpretació de la realitat i això és el que compta, aquí no hi ha judicis ni aportacions de cap tipus per part meva, només l’acompanyament amb escolta activa i el permís per expressar la tristor, la soledat o el que vulgui, d’aquesta manera ella està prenent consciència de com se sent i on està. Després, la convido a fer una relaxació per crear alguna cosa amb un tros de fang. Li dic que tanqui els ulls, que es posi còmoda, que faci tres respiracions profundes i senti com el seu cos es relaxa amb cada respiració i exhalació mentre escolta una música suau. Continua amb els ulls tancats i va modelant el fang, aleshores fa una reflexió en veu alta: “He cedido mi control a mi pareja, me cuesta aceptar y lucho contra lo que no me gusta. Esto lo estoy cambiando”.

Quan acaba la peça de fang, li faig una visualització guiada per mirar de trobar-hi pistes-respostes o ajuda dins seu, que l’ajudin a crear un mandala, recolzat també per una afirmació. Li dic que s’imagini en un lloc que li agradi, on s’hi trobi bé, i que allà està el seu ésser savi, que té alguna pista per a ella, i que l’escolti. La visualització acaba i comparteix amb mi que el seu ésser savi era una granota “la rana la relaciono con algo bonito de mi infancia” i em diu que la pista que li dóna es: “Sé como una abeja”. Li pregunto què significa per a ella l’abella i em diu el següent:

  Totes col•laboren per un bé comú
  Un animal que admiro
  Són treballadores
  Totes són femelles
  Tenen una comunicació molt sofisticada que admiro
  Fan mel (per a ella la mel és fer el bé, com a activista)
  Estan compromeses les unes amb les altres
  La figura hexagonal del rusc.

Procedeix a buscar una afirmació per al seu mandala i escriu el següent: “Soy como la abeja: determinada, comunicativa, dedicada a la comunidad, y productora de cosas dulces.” Tot seguit comença a fer el mandala; li poso a la seva disposició diferents materials perquè ella utilitzi el que més li agradi. El mandala és l’últim exercici per anar fent el tancament de la primera sessió.

Comparteix amb mi que aquests exercicis l’han ajudat a veure i a ser conscient de coses, i que el seu mandala, amb l’afirmació, li dóna forces per fer front al que vingui, sigui el que sigui. S’adona que ell l’ha fet sentir inferior (maltractament psicològic) i ella se sent encara culpable per la ruptura, trista i desolada. Se sent abandonada. Amb l’artteràpia ha pogut canalitzar i expressar el seu dolor i trobar-li un sentit. Diu que continuarà amb la seva vida, bolcada en el seu treball social i que espera tornar a estimar i ser estimada.

Vam fer més sessions fins que va haver de tornar a Los Angeles. Encara estem en contacte i les últimes notícies que tinc d’ella són aquestes: “El año escolar hasta este punto he estado muy ocupada, y en la semana pasada, mi divorcio se finalizó. Este tiempo ha estado difícil emocionalmente, pero gracias a dios que tengo amigos que están cuidándome mucho. Estoy bien afortunada. Y cosas están bien. Todavía estoy enseñando, pero el negocio que empecé con una amiga mía está recibiendo trabajo. Estoy buscando una casa para comprar. La vida marcha adelante. Tengo tantos recuerdos preciosos de España, y mis tardes contigo es uno de mis favoritos. Cuídate Anna.”

Anna Freijomil: Artterapeuta especialitzada en acompanyament en processos de canvi. Treballa impartint ponències i cursos d’artteràpia per a diverses entitats i fundacions, entre elles la Fundació Catalana de l’Esplai i la Fundació Plataforma Educativa. Té consulta privada a Barcelona i Girona. Més informació

Mª Teresa Llobet

Terapìa Gestalt